Pous de l’Abiar

Els Pous de l’Abiar formen un conjunt hidràulic tradicional situat a la part baixa de la partida de l’Abiar, estretament vinculat durant generacions al proveïment d’aigua, l’agricultura i la vida quotidiana del Poble Nou de Benitatxell.

El conjunt està format per pous i depòsits subterranis destinats a captar, emmagatzemar i aprofitar l’aigua disponible en esta zona. La seua configuració és el resultat d’una llarga adaptació a un territori mediterrani on disposar d’aigua de manera regular ha sigut sempre una necessitat fonamental.

Es considera que este sistema podria tindre relació amb els coneixements i les tècniques hidràuliques desenvolupats durant l’època andalusina, encara que les estructures van anar transformant-se i adaptant-se a les necessitats de la població al llarg del temps.

La cultura de l’aigua

En un territori caracteritzat per precipitacions irregulars i llargs períodes secs, pous, aljubs i altres sistemes de captació van exercir durant segles un paper essencial.

Els Pous de l’Abiar permetien aprofitar l’aigua disponible i van constituir un dels punts tradicionals de proveïment de Benitatxell. Els veïns van acudir a estos pous per a obtindre aigua fins a la dècada de 1990, mantenint durant bona part del segle XX una pràctica heretada de generacions anteriors.

Però la seua funció anava molt més enllà del consum domèstic. L’aigua s’utilitzava també per al reg dels horts i com a abeurador per al bestiar, convertint el lloc en un espai estretament relacionat amb l’activitat agrícola i ramadera.

Un lloc de trobada

La necessitat d’acudir a buscar aigua convertia els pous en alguna cosa més que una infraestructura hidràulica. Eren també espais de trobada i convivència, vinculats a les tasques quotidianes dels habitants del municipi.

A l’entorn hi havia, a més, un llavador públic, al qual tradicionalment les dones baixaven des del poble per a fer la bugada utilitzant l’aigua dels pous.

El llavador va formar part durant dècades de la vida quotidiana i social de Benitatxell. Com succeïa en molts pobles mediterranis, estos espais eren llocs de treball, però també de conversa i relació entre les persones que hi acudien regularment.

L’edifici va ser finalment enderrocat en la dècada de 1970, encara que el seu record continua estretament unit a la història dels Pous de l’Abiar.

Pous i extracció de l’aigua

El conjunt conserva diferents elements relacionats amb l’aprofitament de l’aigua. A més dels pous, destaca una estructura amb molí de vent, utilitzada fins a temps relativament recents per a facilitar l’extracció i el subministrament.

Als voltants es conserven també altres dos pous, formant un xicotet conjunt que permet comprendre les diferents solucions emprades per a obtindre i aprofitar l’aigua disponible al subsòl.

Estes estructures mostren com les comunitats rurals van anar incorporant i adaptant diferents tècniques per a respondre a una mateixa necessitat: garantir l’accés a l’aigua.

Un territori habitat des de fa segles

La partida de l’Abiar conserva, a més, importants testimonis d’una ocupació molt més antiga. Molt a prop es troba la Cova de les Bruixes, un dels principals jaciments arqueològics del municipi.

Les excavacions realitzades en este enclavament han documentat restes de diferents períodes i estructures relacionades amb l’alqueria andalusina d’Alabiar, mencionada en fonts escrites l’any 1277.

Esta relació permet situar els Pous de l’Abiar dins d’un paisatge històric més ampli, on la disponibilitat d’aigua, les terres de cultiu i els assentaments humans han estat estretament relacionats durant segles.

Un paisatge que continua viu

Actualment, els Pous de l’Abiar conserven el seu valor com a testimoni de la cultura tradicional de l’aigua de Benitatxell.

Al costat dels pous es troben una xicoteta zona de descans i horts comunitaris ecològics, que mantenen viu el vincle històric d’este espai amb l’aigua i l’agricultura.

Encara que els pous ja no exercixen la funció essencial de proveïment que van tindre durant generacions, el lloc continua recordant una època en què cada punt d’aigua tenia un enorme valor per a la comunitat.

Els Pous de l’Abiar són així molt més que un conjunt d’antigues estructures hidràuliques: constitueixen la memòria de com Benitatxell va aprendre a captar, aprofitar i compartir un dels recursos més valuosos del paisatge mediterrani: l’aigua.