Coves costaneres

Al llarg dels grans penya-segats del Poble Nou de Benitatxell es conserven nombroses coves i refugis tradicionals que formen part d’un dels conjunts etnogràfics més singulars del litoral de la Marina Alta.

Estes construccions es poden descobrir especialment al llarg de la Ruta dels Penya-segats – Moraig-Llebeig, que comunica la Cala del Moraig amb la Cala Llebeig seguint la base dels penya-segats.

Construïdes principalment entre finals del segle XIX i principis del segle XX, les coves són el testimoni d’una època en què pescadors i llauradors aprofitaven fins i tot els racons més abruptes i difícils d’arribar de la costa.

Refugis construïts en la roca

Les coves costaneres són construccions molt senzilles, alçades aprofitant cavitats i abrics naturals dels penya-segats. Allí on la roca proporcionava suficient protecció, es tancava parcialment l’espai mitjançant murs construïts principalment amb la tècnica tradicional de la pedra seca.

D’esta manera, la mateixa paret del penya-segat funcionava com a sostre i part de l’estructura, mentre que els murs completaven el refugi i protegien l’interior del sol, el vent, la pluja i la humitat.

La majoria disposava d’una única entrada de dimensions reduïdes i d’un interior sense grans divisions. La senzillesa d’estes construccions reflectix perfectament la seua funció: no eren habitatges permanents, sinó espais pràctics destinats a facilitar el treball i l’estada temporal a la costa.

Pescadors i llauradors

Els principals usuaris d’estes coves van ser pescadors i llauradors de Benitatxell, que descendien fins a este difícil tram del litoral per a desenvolupar diferents activitats.

Els pescadors hi trobaven un lloc on refugiar-se, descansar o guardar alguns dels seus utensilis. Els llauradors, per la seua banda, aprofitaven les xicotetes superfícies de terra disponibles entre les parets rocoses per a cultivar fins i tot en zones molt pròximes a la mar.

Als voltants d’algunes coves encara es poden reconéixer marges, bancals i xicotets espais agrícoles, testimoni de l’enorme esforç realitzat per a aprofitar un territori caracteritzat pels forts pendents i la difícil accessibilitat.

Foc, animals i vida quotidiana

Encara que els interiors eren molt senzills, al voltant de les coves podien habilitar-se diferents espais relacionats amb les necessitats de les persones que hi romanien.

En alguns refugis es conserven zones destinades a encendre foc, bancs de pedra, xicotets forns i espais per a guardar ferramentes. També hi havia recintes destinats a protegir els animals de càrrega, imprescindibles per a transportar productes i materials pels estrets senders que comunicaven la costa amb el poble.

Estos elements permeten imaginar com transcorrien les jornades de treball en un entorn aïllat, on cada cavitat, mur o superfície disponible tenia una funció concreta.

Refugis del contraban

Les coves costaneres estan també vinculades a un altre episodi de la història popular de Benitatxell: el contraban.

L’accidentada configuració dels penya-segats, l’existència de xicotetes cales i la dificultat d’observar determinats punts des de terra convertien este litoral en un lloc adequat per a desembarcaments discrets.

Segons la tradició local, algunes coves van ser utilitzades com a amagatall mentre s’esperava l’arribada de llaüts i balandres, embarcacions que transportaven mercaderies com tabac, teles i altres productes.

Esta activitat forma part de la memòria d’un litoral que, durant segles, va ser al mateix temps espai de treball, comunicació i refugi.

Coves amb nom propi

Moltes d’estes construccions conserven encara el nom o malnom de les persones que les van utilitzar, un detall que manté viva la memòria dels qui van treballar en este paisatge.

Entre elles es troben la Cova de les Morretes, la Cova del Tio Domingo l’Abiar, la Cova de Pepet del Morret, la Cova del Tio Toni el Senyalat i la Cova del Morro del Bou.

Cada una presenta característiques diferents. Algunes són xicotets refugis tancats per un únic mur, mentre que altres conserven estructures més complexes, amb forns, bancs de pedra, corrals o espais destinats als animals.

Un patrimoni integrat en el paisatge

Les coves es troben dins de l’espai protegit dels Penya-segats de la Marina, integrat en la Xarxa Natura 2000 com a Zona Especial de Conservació (ZEC) i Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).

El seu valor no residix únicament en les construccions, sinó també en l’extraordinària integració entre arquitectura tradicional i paisatge. Els habitants van aprofitar les formes naturals de la roca i van emprar materials disponibles en el mateix entorn, realitzant intervencions mínimes per a crear espais adaptats a les seues necessitats.

Hui, recórrer la Ruta dels Penya-segats permet descobrir estes construccions en el mateix paisatge per al qual van ser creades. Les coves, els antics senders, els bancals i els murs de pedra seca formen un conjunt que conserva la memòria de les persones que van aprendre a treballar i aprofitar un dels territoris més abruptes del litoral de la Marina Alta.