Oratorio Jaime Llobell

L’Oratori Jaime Llobell és una ermita de Benitatxell alçada a finals del segle XIX. El seu origen combina vocació religiosa i ajuda social, lligades al sacerdot que en va impulsar la fundació. En conjunt, manté una escala íntima i un caràcter profundament local.

La iniciativa va partir de Jaime Llobell, que va promoure l’edifici per assistir les persones més necessitades. Des de l’inici, el conjunt va ser més que un espai devocional: també va complir una funció comunitària. Esta doble dimensió explica el seu interés patrimonial dins del nucli històric.

Durant la Guerra Civil l’immoble va patir danys rellevants. Anys després, en 1974, va ser restaurat i reobert al culte, recuperant la continuïtat d’ús. Eixe moment va marcar el pas cap a la seua conservació activa.

L’edifici integra una capella adossada a altres dependències. A l’avantsala destaca un pati d’arcs de mig punt que remet al riurau tradicional. L’interior del temple oferix una lectura sòbria entre barroc i neoclàssic.

Hui se celebra una missa setmanal els dissabtes de vesprada, senyal de la seua vigència social. A grans trets, l’oratori condensa memòria, arquitectura popular i vida religiosa en un espai compacte. La seua imatge més reconeixible continua sent el pati porticat que precedix l’ermita.