Riuraus

El riurau és una de les construccions tradicionals més característiques del Poble Nou de Benitatxell i de tota la Marina Alta. La seua particular arquitectura està estretament relacionada amb el cultiu del raïm moscatell i l’elaboració de la pansa, una activitat que va transformar profundament l’economia, el paisatge i la societat de la comarca durant el segle XIX i principis del XX.

Més que una construcció agrícola, el riurau és el resultat d’una forma de vida. Els seus arcs, la seua orientació i el seu espai cobert van ser concebuts per a respondre a una necessitat molt concreta: protegir el raïm durant el procés tradicional d’elaboració de la pansa.

La cultura de la pansa

Durant generacions, el cultiu del moscatell va ocupar bona part dels camps de Benitatxell i d’altres municipis de la Marina Alta.

Després de la verema començava el procés de transformació del raïm en pansa. Un dels seus moments més característics era l’escaldà, l’escaldat dels raïms durant uns segons en aigua bullent amb la finalitat de clivellar lleugerament la pell i facilitar-ne el posterior assecat.

Després, el raïm s’estenia acuradament sobre canyissos, que es col·locaven al sol durant diversos dies. Els raïms havien de girar-se i vigilar-se fins a aconseguir el grau adequat de deshidratació.

El clima era fonamental. Una pluja inesperada o un excés d’humitat podien fer malbé ràpidament la producció. D’esta necessitat va nàixer la funció essencial del riurau.

Una arquitectura dissenyada per a protegir el raïm

El riurau presenta generalment un espai porticat format per una successió d’arcs, habitualment de mig punt o rebaixats, protegit per una coberta de teula a una o dos aigües.

Quan amenaçava pluja o augmentava la humitat, els canyissos carregats de raïm podien traslladar-se ràpidament des de l’exterior fins a l’interior del riurau, on romanien protegits sense perdre la ventilació necessària.

Les grans arcades afavorien la circulació de l’aire, mentre que l’orientació de l’edifici buscava aprofitar les millors condicions d’assolellament i reduir l’exposició a la humitat.

Cada element de la seua arquitectura responia així a una funció concreta, convertint el riurau en un magnífic exemple d’arquitectura tradicional adaptada al clima i a l’activitat agrícola.

Casetes i riuraus

El riurau podia adoptar diferents configuracions. En moltes ocasions formava part de l’habitatge rural tradicional, conegut com a caseta, i apareixia adossat a la façana principal o a un dels seus laterals.

També hi havia riuraus construïts com a edificis independents, especialment quan era necessari disposar d’un espai més gran per a emmagatzemar els nombrosos canyissos utilitzats durant la temporada de la pansa.

Al terme municipal del Poble Nou de Benitatxell van ser molt nombrosos. Els exemples que encara es conserven solen ser construccions relativament xicotetes, sovint de tres o quatre arcs, integrades en l’edificació rural principal.

El riurau de la Torra

També van existir construccions de majors dimensions. Un dels exemples més destacats del municipi va ser el riurau de la Torra, que va arribar a conservar fins a deu arcs.

La seua grandària permet imaginar la importància que va assolir la producció de pansa a Benitatxell i la quantitat de canyissos que podien necessitar protecció durant el procés d’assecat.

Amb l’abandonament progressiu de la producció tradicional de pansa, alguns d’estos grans riuraus van deixar d’utilitzar-se i van anar deteriorant-se. El riurau de la Torra constitueix un dels testimonis d’este patrimoni agrícola que ha arribat fins als nostres dies en estat ruïnós.

La pansa que va viatjar pel món

Durant el segle XIX, la producció de pansa va experimentar un extraordinari creixement i es va convertir en un dels grans motors econòmics de la Marina Alta.

Des dels ports de la comarca, especialment el de Dénia, grans quantitats de pansa elaborada amb raïm moscatell s’exportaven cap a mercats internacionals. El Regne Unit va ser un dels principals destins, encara que el producte va arribar també a altres països europeus i als Estats Units.

Este comerç internacional va transformar el territori. Van augmentar les superfícies dedicades al cultiu del moscatell i van proliferar els riuraus, fins a convertir les seues característiques arcades en un dels elements més recognoscibles del paisatge rural de la comarca.

Un símbol de la Marina Alta

Encara que l’elaboració tradicional de la pansa va perdre progressivament la importància econòmica que havia tingut, els riuraus van romandre com una de les empremtes més visibles d’aquella època.

Hui constitueixen un element fonamental del patrimoni arquitectònic i etnogràfic de la Marina Alta. Els seus arcs recorden un paisatge de vinyes, canyissos estesos al sol i famílies treballant al voltant de la producció del moscatell.

Des de 2014, el Poble Nou de Benitatxell forma part de la Ruta dels Riuraus, un projecte comarcal que connecta diferents municipis de la Marina Alta i posa en valor els riuraus, el paisatge agrícola i la cultura tradicional de la pansa.

Més informació sobre la Ruta dels Riuraus

Els riuraus són, en definitiva, molt més que antigues construccions agrícoles: són l’expressió arquitectònica d’una cultura del moscatell i de la pansa que durant generacions va modelar el paisatge, l’economia i la vida quotidiana del Poble Nou de Benitatxell.