Puig Llorença

La Serra de la Llorença és una estreta alineació muntanyosa que es prolonga aproximadament cinc quilòmetres cap al sud com a continuació geogràfica del cap de la Nau, separant la depressió del Poble Nou de Benitatxell de la mar. El seu relleu culmina al Puig Llorença, que arriba als 440 metres d’altitud i es troba a tan sols uns 1,5 quilòmetres en línia recta de la costa.

Un balcó sobre el Mediterrani

La proximitat del cim a la mar convertix el Puig Llorença en un mirador natural privilegiat. Des dels seus punts més elevats s’obté una àmplia panoràmica de 360 graus sobre la Marina Alta i les comarques veïnes. En dies especialment clars es poden distingir fins i tot les Illes Balears.

La panoràmica permet contemplar alguns dels grans referents del paisatge mediterrani, com el Montgó, el cap de Sant Antoni, el cap de la Nau i el Penyal d’Ifac, a més de bona part de la costa i de l’interior de la Marina Alta.

Un mosaic de paisatges

L’accidentada orografia i la proximitat del Mediterrani afavorixen una notable diversitat d’ambients. En pocs quilòmetres se succeïxen cims, vessants de solana i ombria, barrancs encaixats en la roca, coves, antics bancals agrícoles, cales i grans penya-segats.

Esta varietat de relleus permet que convisquen comunitats vegetals adaptades a condicions molt diferents. A les zones més assolellades predominen les formacions de matollar mediterrani, amb espècies com el coscoll, el romer, el bruc i el margalló, junt amb altres plantes resistents a la sequera.

A les ombries i als fons de barranc, on es conserva millor la humitat, apareixen espècies com llentiscles, aladerns i ullastres, a més de garrofers i oliveres vinculats a l’antic paisatge agrícola.

El paisatge agrícola

Els vessants de la serra van ser transformats durant generacions mitjançant bancals i murs de pedra seca, construïts per a aprofitar fins i tot les superfícies de cultiu més difícils. Garrofers, oliveres i altres cultius de secà van formar part habitual d’este paisatge.

Amb l’abandonament progressiu de l’activitat agrícola, moltes d’estes terrasses han sigut recolonitzades per la vegetació mediterrània, creant un paisatge en què es barregen les empremtes de l’activitat humana amb la recuperació natural de la muntanya.

La Ruta Camí de la Serp – Puig de la Llorença – Cala Llebeig permet descobrir part d’este patrimoni, travessant antics camins de ferradura, bancals agrícoles, forns de calç i antigues zones d’extracció de pedra.

Fauna mediterrània

La varietat d’ambients de la Serra de la Llorença afavorix també la presència d’una rica fauna. Entre les zones de matollar, roquissars, barrancs i penya-segats es poden observar rèptils, aus de xicoteta grandària i rapinyaires, a més de mamífers d’hàbits principalment nocturns.

Els tallats i les parets rocoses constitueixen espais especialment adequats per a les aus associades a ambients rupícoles. A l’entorn litoral dels Penya-segats de la Marina es troben, a més, coves d’interés per als ratpenats i hàbitats de gran importància per a la conservació de la biodiversitat mediterrània.

De la muntanya als penya-segats

Cap a la mar, la Serra de la Llorença descendix de manera abrupta i dona lloc a un dels paisatges més espectaculars del municipi: grans parets verticals, barrancs i cales com Moraig, Testos i Llebeig.

Este tram litoral forma part de l’espai protegit Penya-segats de la Marina, on es conserven hàbitats de penya-segat, coves marines i valuosos ecosistemes submarins, entre els quals destaquen les praderies de Posidonia oceanica, a més d’espècies botàniques d’especial interés.

La Serra de la Llorença resumix així bona part de la identitat paisatgística del Poble Nou de Benitatxell: muntanya i mar unides en un territori modelat per la geologia, l’agricultura i segles de convivència amb un entorn mediterrani especialment abrupte.