Riu del Moraig

EL RIU BLANC O RIU DEL MORAIG

Prop de la Cova dels Arcs, a pocs metres cap al sud, es troba l’entrada del riu subterrani del Moraig, conegut també com a Riu Blanc. Es tracta d’una surgència submarina activa i d’un dels principals punts de descàrrega de l’aqüífer de Benissa cap a la mar. La seua eixida es troba al costat de la paret vertical de la Falla del Moraig. IGME

La cavitat està formada per una extensa xarxa de galeries i conductes completament submergits. Les successives exploracions han permés avançar cada vegada més en el seu coneixement. L’abril de 2025, el Grup d’Exploració Moraig (GEM) va arribar als 3.060 metres des de l’entrada marina, superant els 2.800 metres assolits el 2023. En aquella expedició es van documentar 260 metres de noves galeries i, sumant els diferents ramals estudiats des de 2013, el grup ja havia explorat al voltant de 6 km de conductes. Ajuntament del Poble Nou de Benitatxell

L’AQÜÍFER DE BENISSA

L’aqüífer de Benissa ocupa una superfície aproximada de 270 km² i s’estén sota bona part de la Marina Alta. Està constituït principalment per roques carbonatades molt fracturades i carstificades, fet que facilita la circulació de l’aigua a través de fissures, conductes i cavitats subterrànies.

Com que es tracta d’un aqüífer costaner connectat hidràulicament amb el Mediterrani, l’aigua dolça subterrània entra en contacte amb l’aigua marina. Aquesta interacció explica l’elevada salinitat que pot presentar el Riu Blanc i permet definir-lo com una surgència d’aigua subterrània salobre. L’IGME assenyala, a més, que pel seu conducte principal no sols ix aigua cap a la mar, sinó que també es pot produir l’entrada d’aigua marina cap a l’aqüífer. IGME

Un dels elements clau per a comprendre aquest funcionament és l’engolidor submarí de Toix, situat al Morro de Toix, al sud de Calp. Els estudis hidrogeològics relacionen aquest sector amb el funcionament del sistema de la depressió de Benissa i amb la circulació d’aigua marina cap a l’interior de l’aqüífer. Tanmateix, el traçat exacte de tots els conductes subterranis continua sense conéixer-se, per la qual cosa no s’ha d’imaginar com un únic riu o una galeria contínua entre Toix i el Moraig. IGME

UN SISTEMA HIDROGEOLÒGIC EXCEPCIONAL

L’entramat de galeries, engolidors, pous i bifurcacions converteix el Riu Blanc en un enclavament d’extraordinari interés científic, especialment per la complexa interacció entre les aigües subterrànies continentals i la mar Mediterrània. L’Institut Geològic i Miner d’Espanya l’inclou en l’Inventari Espanyol de Llocs d’Interés Geològic i li atorga un valor científic molt alt. IGME

Més que definir-lo com un fenomen «únic al món» o atribuir-li un rècord europeu difícil de demostrar, resulta més precís destacar la seua singularitat hidrogeològica i l’excepcional extensió del seu sistema de galeries submarines, la configuració del qual encara continua investigant-se.

INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA

A finals de la dècada de 1990 es van dur a terme importants estudis hidrogeològics per a conéixer millor el funcionament de l’aqüífer de la depressió de Benissa. A les cavitats del Moraig i Toix es van instal·lar equips capaços de registrar durant llargs períodes paràmetres com la temperatura, la conductivitat, la pressió i la intensitat i direcció del flux.

Aquests treballs van permetre conéixer millor la complexa relació entre l’aigua dolça i l’aigua marina dins de l’aqüífer. La surgència del Moraig constitueix el seu principal punt de descàrrega cap al Mediterrani i pot assolir cabals superiors als 1.000 litres per segon. IGME

Les investigacions actuals no es limiten a la topografia de les galeries. En les expedicions del GEM també participen especialistes de diferents disciplines i, el 2025, investigadors de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València van col·laborar en l’estudi de la fauna aquàtica subterrània de la cavitat. Ajuntament del Poble Nou de Benitatxell

HISTÒRIA DE LES EXPLORACIONS

Les primeres investigacions mitjançant espeleobusseig es remunten a la dècada de 1970. Amb el pas dels anys, diferents especialistes van anar ampliant progressivament el coneixement del sistema.

Entre els exploradors que van tindre un paper destacat es troben José María Cortés i Bernhard Pack, que van arribar als 1.125 metres des de l’entrada. Posteriorment, un equip britànic va arribar fins als 1.350 metres. Pack va perdre la vida el 1992 durant una immersió al Moraig, després de deixar una important documentació sobre la cavitat i el funcionament de l’aqüífer. Ajuntament del Poble Nou de Benitatxell

Des de 2013, el Grup d’Exploració Moraig (GEM) ha donat continuïtat a aquests treballs mitjançant nombroses expedicions. El 2023 va arribar als 2.800 metres des de l’entrada i, l’abril de 2025, va establir una nova punta d’exploració als 3.060 metres, arribant sota la zona del Puig Llorença. Ajuntament del Poble Nou de Benitatxell

UNA CAVITAT EXTREMADAMENT PERILLOSA

L’exploració del Riu Blanc està reservada a espeleobussejadors altament especialitzats, amb formació i equipament específics. Es tracta d’una cavitat totalment submergida en la qual les condicions de corrent i visibilitat poden variar considerablement i on, una vegada dins del sistema, no hi ha accés directe a la superfície durant grans distàncies. Les mateixes expedicions del GEM depenen d’unes condicions hidrològiques molt concretes per a poder dur-se a terme. Ajuntament del Poble Nou de Benitatxell

Quasi mig segle després de les primeres exploracions, el Riu Blanc continua plantejant nombrosos interrogants. Cada nova expedició permet ampliar-ne la cartografia i comprendre millor el funcionament de l’aqüífer, però una part important d’aquest extraordinari sistema subterrani continua encara per descobrir. Ajuntament del Poble Nou de Benitatxell