Al punt més alt del nucli urbà s’alça l’Església. El temple religiós fou construït entre 1710 i 1774 i fins a mitjan del segle XX ha sofert diverses remodelacions. L’Església parroquial s’anomena de Santa Maria Magdalena. L’austeritat exterior descobreix a l’interior una ornamentació molt rica dominada pel blanc i el daurat (pa d’or).
L’edificació del temple va començar sobre l’antiga ermita. En un primer moment estava formada per tres capelles a ambdós costats i al centre l’altar major, dedicat a la patrona, Sant Roc i Sant Cristòfol.
Una de les ampliacions i remodelacions més significatives es va dur a terme al 1911, quan la cúpula va adquirir el vistós mosaic actual amb teules blaves i blanques. En eixe moment es va construir la capella de la comunió, les grades dels presbiteri i la galeria transagrari, i es va pavimentar. Alhora, es va ornamentat l’edifici amb la volta de petxines, cornises, pilastres de tot el temple. Al 1921 es va alçar el campanar i al 1953 es va actuar a la façana per a col·locar el rellotge al 1961.
A grans trets, l’interior de l’església és d’estil barroc senzill amb trets neoclàssics. Existeixen, tanmateix, a l’exterior algunes formes que recorden al neogòtic com ara l’arc del campanar a través del qual veiem la campana.
L’exterior és molt més senzill, amb material de pedra tosca a la façana, i una entrada llindada, neoclàssica, molt equilibrada i senzilla. A la façana es pot observat una fornícula a Santa Maria Magdalena.
