El Poble Nou de Benitatxell compta amb un passat interessant i ric gràcies a les diferents cultures que van habitar els diferents poblats i masies i que van deixar petjades molt visibles en la toponímia, llengua en general i algunes construccions i costums.

Els primers indicis d'ocupació daten del paleolític, en estudis realitzats en la Cova del Moro. En este mateix jaciment i en els Forats del Barranc de l’Asbardal, també s'han trobat restes del calcolític (entre el 2.200 a. C. – 1.800 a. C.). I de l'edat de bronze (1.800 a. C. – 700 a. C.) es localitzen evidències de pobladors al Tossal d’Arnau i el Tossal Redó. Tots dos se situen en la part alta de dos pujols, en presumible situació de defensa i control del territori.

En l'època ibèrica (550 a. C. – 210 a. C.) s'han observat la presència de tres nuclis destacables. El Tossal de l’Abiar continua sent un assentament amb clara finalitat de defensa. Però en la seua rodalia s'han trobat interessants objectes en el vessant del pujol conegut com Cova dels Bruixes (Cova de les Bruges). També es té constància de restes ceràmiques en els Valentins o la Font.

Al Poble Nou de Benitatxell es troben importants indicis d'època romana (210 – 476 a. C.) en l’Abiar. L'assentament del Tossal del Abiar és considerat un hàbitat d'explotació agrícola que a més, exerciria un control sobre el territori que l'envoltava. Això és pel fet que es tracta d'una zona molt rica en aigües subterrànies que afavoria les explotacions agrícoles. En els Pous de l’Abiar també s'han trobat restes vinculades a la producció vitivinícola.

Cap al sud de l'actual nucli urbà, es remena la possible existència d'assentaments en el camí de la Roca. Al Pinaret, també s'han localitzat diferents restes de materials tardoromanos.

Un dels llegats més importants de l'època islàmica és l'aportació toponímica que fins i tot apareix en el nom del municipi, Benitatxell (amb referències de Benitagell). D'esta cultura es conserven noms de partides com Lluca, Abiar, Alcassar, Moraig (Almoraig), Benicambra, etc.

En 1.497 encara existiria un nucli poblacional independent en la partida Lluca. En el Abiar s'ha detectat l'existència de diverses alqueries en el segle XI, amb restes arquitectòniques de pous d'aigua, una cova, una casa senyorial. Igualment, existix constància d'una necròpoli hispanomusulmana en el Alcassar. I en l'antic Benitagell s'han documentat estructures com a sitges o xicotets magatzems d'aliments. Esta alqueria estaria situada en els actuals terrenys de l'església.

De tot això, s'evidencia la gran importància de la cultura àrab en el municipi.