Pesqueres de Cingle

El litoral pobler es caracteritza per una façana marítima de penya-segats de certa altitud. L’esquerpa costa dificulta l’activitat pesquera a la zona, per la qual cosa la pesca tradicional –ja desapareguda – se centrava en les “pesqueres de cingle”, petites construccions artesanes penjades en l’esquerp litoral.

Els pescadors que utilitzaven les pesqueres eren majoritàriament llauradors amb carències econòmiques, que es veien obligats a buscar més recursos a la mar, fora de la temporada agrícola. Els seus coneixements es basaven en la tradició heretada de pares i fills, adquirida per l’experiència.

Actualment, encara es poden veure diverses pesqueres des de la mar o des dels penya-segats. Totes elles es troben en avançat estat de deteriorament com a conseqüència de l’impacte de la mar però encara es pot observar la perillositat que comportaven i el valor de les persones que per necessitat hi accedien per a pescar. Aquesta activitat pesquera endèmica, es desenvolupa exclusivament pels anomenats “Penya-segats de la Marina”.

Estructura i Tipologia

L’estructura de la pesquera es localitzava en un punt pròxim a la base del penya-segat i l’accés es realitzava mitjançant la instal·lació d’un conjunt de cordes i escales amb les quals es podia descendir pel penya-segat i des d’on es pescava durant la nit, utilitzant llum per atraure el peix. La pesquera s’emplaçava en un punt que eixia de la roca o més habitualment sobre el canyís, que a manera de plataforma es subjectava al penya-segat mitjançant quatre tirants de corda. Acostumaven també a tindre habilitats uns refugis fets pels pescadors.

Els propis pescadors armaven la pesquera, la construïen. Fixaven el sistema de cordes, escales i altres elements de subjecció i condicionaven el lloc de pesca per establir un espai mínim de treball.

En eixe sentit es poden diferenciar les pesqueres sobre penyes i les armades sobre canyissos. Els habitants del Poble Nou de Benitatxell utilitzaven quasi exclusivament les pesqueres de canyís, armades a finals del segle XIX i començament del XX.

Aquesta modalitat de pesca també es coneix com a “encesa” perquè utilitzava la llum com a element visual que atreia el peix. Paraules com “encesa”, “cresol”, “torxa”, “canelobre” i “carburer”, fan referència a la utilització de llum artificial com a element per a la pesca. La llum s’aconseguia per la combustió de materials que s’arreplegaven al mateix entorn natural i, més tard, mitjançant una combustió química en recipients dissenyats amb eixa finalitat.

Jornada de pesca

Els pescadors acostumaven a anar a la pesquera caminant des del poble i tardaven aproximadament una hora i mitja a arribar. Calia eixir enjorn per aprofitar la llum abans del capvespre, ja que una vegada allà baixaven des del refugi i, abans de sopar, preparaven els instruments necessaris per a la pesca: asseguraven el canyís, fixaven la llum i preparaven les canyes i la resta d’estris pesquers.

El temps de pesca començava ben entrada la nit i sembla que les captures més nombroses es feien després del capvespre, de les 19.00 a les 22.00 hores i abans de l’alba següent, entre les 05.00 i les 07.00 hores. Abans de l’eixida del sol començaven a retirar els utillatges de pesca, llevaven el canyís, l’amarraven a la roca i tornaven a casa amb el peix.

En el moment de tornar a casa, els “enceseros” s’esperaven uns als altres en els punts de cruïlla de sendes anomenats “fumadors” (aquest nom el reben perquè en aquella època era habitual que es fumaren algun cigarret mentre esperaven als seus companys). L’espera era també una manera de controlar la sinistralitat quan algú no tornava o tardava molt. Quan tornaven a casa, venien el peix al carrer Major del poble.

Últimes pesqueres

Els «enceseros» del Poble Nou de Benitatxell van deixar de vendre el peix al carrer Major entre els anys 1955 i 1960 i per tant, d’anar a treballar a les pesqueres. Prop de la dècada dels setanta, l’assistència a la pesquera ja era més una qüestió de tradició i afició que de necessitat. El treball a les pesqueres anava disminuint per diverses raons com ara noves activitats econòmiques lligades al desenrotllament industrial i urbanístic, l’envelliment de la generació que hi havia anat a la pesquera durant tota la seua vida i la disminució de la quantitat de pesca per la sobreexplotació dels recursos.

El treball a les pesqueres era molt dur i perillós i va suposar la mort de diversos veïns del Poble Nou de Benitatxell. Actualment, el treball a les pesqueres es coneix per la seua documentació històrica i referències orals de les persones més majors.