Antiga pedrera

Al novembre de 2018, durant els treballs d’adequació de la senda Camí de la Serp – Puig de la Llorença – Cala Llebeig, es van descobrir les restes d’una antiga pedrera de pedra calcària, probablement d’època romana.

Encara que a primera vista pot semblar simplement una superfície escalonada de roca, les marques conservades permeten reconéixer un antic espai d’extracció i comprendre les tècniques utilitzades pels picapedrers per a obtindre els blocs de pedra.

La pedra com a recurs

La pedra calcària extreta d’este tipus de pedreres podia destinar-se a nombrosos usos. En arquitectura s’utilitzava per a elaborar carreus i dovelles, però també podia emprar-se en la construcció de canalitzacions hidràuliques o per a fabricar elements destinats a premses i molins.

El treball començava directament a la pedrera, on els picapedrers seleccionaven i extreien els blocs. Una vegada separats de la roca, es realitzava un primer desbast per a reduir irregularitats i facilitar-ne el posterior transport i acabat.

Com s’extreia un bloc

L’explotació de la pedrera seguia un procés organitzat. Primer es retiraven la vegetació, la terra i els materials superficials fins a deixar al descobert la roca adequada per a treballar.

Una vegada preparat el front de pedrera, l’extracció avançava generalment de fora cap a dins i de dalt cap avall, generant progressivament diferents nivells o grades.

Per a obtindre un bloc es delimitava primer el seu contorn mitjançant un solc d’aproximadament deu centímetres de profunditat. Al llarg d’esta línia es practicaven xicotets orificis amb eines de percussió, en els quals posteriorment s’introduïen falques de fusta o de ferro.

La pressió exercida per les falques permetia obrir progressivament la fractura fins a separar el bloc de la roca mare de manera controlada.

Un bloc que mai va arribar a extraure’s

Una de les empremtes més interessants conservades a la pedrera és un bloc que va ser delimitat per a la seua extracció però que mai va arribar a separar-se de la roca.

Encara es poden apreciar les marques realitzades pels picapedrers, fet que permet observar directament una de les fases del procés de treball. Este element convertix el lloc en una espècie de demostració arqueològica a l’aire lliure de les antigues tècniques d’extracció.

Les dimensions dels blocs semblen respondre a mesures estandarditzades relacionades amb el peu romà, equivalent aproximadament a trenta centímetres, o amb múltiples d’esta unitat, un dels indicis que donen suport a la possible cronologia romana de l’explotació.

Les empremtes de la pedrera

L’extracció continuada de blocs va anar transformant progressivament la superfície de la roca. Cada nou front de treball deixava escalons i superfícies retallades fins a configurar les grades que actualment caracteritzen el jaciment.

Solcs, talls, marques d’eines, blocs delimitats i canvis de nivell permeten reconstruir sobre el mateix terreny la manera en què es desenvolupava el treball.

Una vegada extretes, les peces eren desbastades i regularitzades abans de ser transportades per a rebre l’acabat definitiu en funció de l’ús al qual estigueren destinades.

Un paisatge transformat per l’ésser humà

L’Antiga Pedrera permet descobrir una dimensió diferent del paisatge del Puig Llorença. Les mateixes roques que hui formen la muntanya i els penya-segats van ser també, en algun moment de la història, un recurs aprofitat per les comunitats que van habitar este territori.

El jaciment es troba al costat de la Ruta Camí de la Serp – Puig de la Llorença – Cala Llebeig, un itinerari que travessa antics camins, bancals agrícoles i altres elements vinculats a l’aprofitament tradicional del territori.

Les marques conservades en la roca convertixen l’Antiga Pedrera en un valuós testimoni de com l’ésser humà va transformar el paisatge per a obtindre un dels materials fonamentals de l’arquitectura i la vida quotidiana en l’Antiguitat.