Coves de pescadors i contrabandistes Les coves de pescadors van ser usades assiduament pels propis pescadors, agricultors i fins i tot per contrabandistes fins a mitjans del segle XX. Aquests humils albergs servien com a resguard durant la nit per protegir-se dels temporals o per guardar les eines.

Majoritàriament mantenen el nom de les persones que les van alçar o les van usar, entre elles trobem la cova dels Morretes, la cova del Tí Domingo, l’Aviar, la cova de Pepet el Morret, la cova del Tí Toni el Senyalat o la cova del Morro del Bou. A més, s’aprecien avancalaments que donen fe de l’ús intensiu de la terra fins a arribar a la primera línia de la mar.

Al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII la costa mediterrània va estar en perill permanent per l’atac dels pirates. En aquesta època la costa compresa entre les cales Granadella i Iscleveig no tenia presència de torres de vigilància i estava allunyada dels nuclis de població principals. A la construcció de torres de vigilància com la del Cap d’Or a la fi del segle XVI o el castell de la Granadella en 1739 sobre una torre anterior datada del segle XV es va afavorir la protecció de la zona.